Cal distingir entre interrogatives absolutes (o totals) i interrogatives parcials (interrogatives pronominals o interrogatives amb mot interrogatiu). Les primeres pregunten sobre la veritat d'una locució i es responen amb sí o no, mentre que les segones pregunten sobre un aspecte concret de l'enunciat i van encapçalades per un element interrogatiu.
Interrogatives absolutes
En català central trobem dos patrons diferents per a les interrogatives absolutes: el patró ascendent i el patró descendent. Tots dos patrons reflecteixen la imparcialitat del parlant.
El patró ascendent es caracteritza per un accent tonal baix alineat amb les síl·labes accentuades seguit d'un to final alt que s'alinea amb les síl·labes posttòniques. El patró descendent es caracteritza per començar amb un to alt que es manté alt fins arribar a l'última síl·laba tònica de l'enunciat, moment en què la melodia descendeix i es manté baixa fins al final. A continuació, us oferim un exemple del patró ascendent.
Vindria la Marina?
Per ampliar la imatge, clica. Per reduir-la, fes doble clic.
Interrogatives parcials
Les interrogatives parcials es caracterizen per anar encapçalades per un mot interrogatiu del tipus qui, què, quan, com, etc. La interrogació parcial de tipus neutre demana una informació desconeguda pel parlant, és a dir, aquest no té cap coneixement previ ni pressuposició. En català central, generalment, es caracteritzen per un patró descendent. Aquest patró sol iniciar-se amb to alt de la tessitura del parlant i s'hi manté fins al final de l'última síl·laba accentuada de l'enunciat. Després, durant les síl·labes posttòniques, es produeix un descens tonal.
Què li duries?
Per ampliar la imatge, clica. Per reduir-la, fes doble clic.
