Un enunciat declaratiu o enunciatiu s'utilitza per explicar un pensament o per donar una informació al nostre interlocutor, sigui quina sigui la nostra postura amb respecte al contingut de l'enunciat. Segons l'actitud que adopti el parlant, l'enunciat serà produït amb un contorn entonatiu determinat.
Els enunciats declaratius tenen un propòsit purament informatiu i mantenen una postura d'imparcialitat. El tret més característic és la cadència descendent final.
Volen melmelada
Per ampliar la imatge, clica. Per reduir-la, fes doble clic.
El contorn melòdic comença en un nivell mitjà de la tessitura del parlant i s'hi manté durant les primeres síl·labes pretòniques. Durant la primera síl·laba tònica es produeix un moviment ascendent que arriba al seu màxim durant les síl·labes posttòniques (si n'hi ha). Seguidament, es produeix una davallada. El moviment descendent més pronunicat de l'oració es correspon amb l'última síl·laba tònica, que és la més prominent de l'oració.
Les oracions que contenen més de dos accents presenten tants pics tonals com síl·labes tòniques. L'últim accent de l'enunciat sempre mostra una davallada de to.
Gelat de vainilla i gelat d'avellana
Per ampliar la imatge, clica. Per reduir-la, fes doble clic.
Uns altres tipus d'enunciats declaratius no tenen únicament el propòsit d'informar, sinó que comporten una significació pragmàtica més complexa, com la contradicció o l'obvietat. Aquestes oracions poden no seguir estrictament el patró entonatiu descrit més amunt, si bé es cert que la gran majoria comparten el tret d'un acabament descendent o baix.
