Accent

• L'accent prosòdic és un tret fonològic que permet la prominència d'una síl·laba respecte a la resta de síl·labes de la paraula. Anomenem síl·laba accentuada o tònica aquella que porta accent prosòdic i síl·laba inaccentuada o àtona la que no en porta.

• Cal no confondre l'accent prosòdic amb l'accent ortogràfic, aquest és una marca gràfica que posem sobre algunes síl·labes que tenen accent prosòdic (no totes les síl·labes amb accent prosòdic duen accent ortogràfic).

  Tampoc hem de confondre l'accent prosòdic amb la manifestació acústica que permet percebre on hem situat l'accent, és a dir, la prominència que li donem respecte a les altres síl·labes (concepte fonètic).

• En català, l'accent és un fet formal aplicat a un mot (romaní, dinar) o a un grup de mots (a la casa, portar-me-la) que marca el contrast entre una síl·laba tònica i l'altra, o altres síl·labes àtones.

• El fenomen de l'accentuació té una importància cabdal en l'organització prosòdica de la parla i en l'entonació.