Accentuació i domini de mot

• L'accent de mot (o accent lèxic) és un tret fonològic de la paraula. Hi ha llengües que no necessiten recórrer a cap constituent fonològic per tal d'assignar l'accent (finès i hongarès presenten sempre l'accent a la primera vocal de mot, cambodjà i hebreu el presenten a l'última vocal). Però és corrent que l'accent es distribueixi sobre les agrupacions de sons que són les síl·labes, en català (i en castellà) sempre recau sobre les tres últimes síl·labes.

• La decisió de quina serà la síl·laba tònica d'un mot és el resultat d'una operació que construeix l'estructura accentual de la paraula a partir d'uns elements anomenats peus.

• La gran majoria dels mots del català la posició de l'accent depèn de si la paraula acaba en vocal o en consonant. Generalment les paraules acabades en vocal són planes i les acabades en consonant o semivocal són agudes. Els mecanismes que assignen l'accent es fixen segons les síl·labes. Hi ha mecanismes que es fixen només observant l'agrupació sil·làbica (fixen l'accent independentment de l'estructura interna de la síl·laba, insensibles a la quantitat) i els que es fixen també en aspectes de l'estructura interna dels constituents sil·làbics i, per tant, tenen en consideració el pes sil·làbic (són sensibles a la quantitat).