L'accent presenta increment de la freqüència de vibració de les cordes vocals i també de la força i el temps de sortida de l'aire.
Correlats acústics
L'accent es manifesta a través de quatre paràmetres: la intensitat, la durada, la freqüència fonamental i la qualitat vocàlica. Les síl·labes accentuades es pronuncien amb un nivell més elevat de d'intensitat, durada i freqüència fonamental que les síl·labes àtones. Fixeu-vos en els espectrogrames de banda estreta dels mots continua i contínua:
Per ampliar la imatge, clica. Per reduir-la, fes doble clic.
Si ens fixem en el moviment dels harmònics, podem veure que la síl·laba tònica sempre presenta un ascens melòdic, és a dir, el nivell tonal és més agut. També podem observar que les síl·labes tòniques són més llargues que les àtones, tenint en compte que les síl·labes finals de l'enunciat presenten un efecte d'allargament.
Relació entre l'ascens tonal i la posició de l'accent:
Per ampliar la imatge, clica. Per reduir-la, fes doble clic.
Correlats perceptius
Es produeix un augment de:
F0: desplaçament d'F0. El pic recau a la síl·laba següent de la vocal accentuada.
Amplitud: les vocals accentuades tenen una major amplitud que les vocals inaccentuades.
Temps (durada): les vocals accentuades són més llargues que les vocals no accentuades.
