És el constituent prosòdic per damunt del grup clític.
Està constituït per un grup clític més el seu nucli (nom, verb ple, adjectiu posposat, adverbi o pronom fort), més els possibles clítics que pugui tenir a la seva dreta, més els elements a la seva esquerra que s'hi refereixin o formin part del mateix constituent.
Per identificar i delimitar un sintagma fonològic necessitem informació sintàctica.
Pareu atenció als següents exemples:
La de la dreta
Per a la Maria
Són sintagmes fonològics formats per un nucli lèxic acompanyat de clítics.
Tots aquells altres nens
Sota altres aspectes
Són sintagmes fonològics sense clítics, però amb elements que formen part del mateix constituent sintàctic.
Per a la construcció dels sintagmes fonològics és important tenir en compte dues qüestions:
Segons la posició del mot més rellevant podem tenir un o dos sintagmes fonològics:
[Les inútils paraules] del president
[Les paraules] [inútils] del president
Prosòdicament, ni els verbs copulatius, ni els modals, ni els auxiliars, ni les preposicions actuen com a nuclis:
[La Dolors] [gosa protestar] [per les injustícies]
[La Dolors] [s'atreveix] [a protestar] [ per les injustícies]
També hem de tenir em compte l'opcionalitat en la construcció de sintagmes fonològics:
En funció de les condicions de la parla (velocitat d'elocució o hàbits articulatoris del parlant), es pot donar una agrupació de dos sintagmes fonològics en un de sol, com als següents exemples:
