A grans trets, podem dir que de la mateixa manera que formem peus amb les síŀlabes i amb els peus formem mots; amb els mots formem sintagmes fonològics; amb els sintagmes fonològics, sintagmes entonatius; i amb els sintagmes entonatius, enunciats.
Vegem-ho amb un exemple de construcció prosòdica:
Alguns d'aquests constituents tenen correlats prosòdics clars, mentre que d'altres, no.
Amb l'objectiu de disposar d'un model de constituents basats en correlats prosòdics, a l'anàlisi de l'anglès proposada per Pierrehumbert i Beckman i col·laboradors es proposen dos nivells jeràrquics d'organització:
La frase intermèdia (intermediate phrase)
La frase entonativa (intonational phrase)
A grans trets, coincideixen amb el sintagma fonològic i el sintagma entonatiu del model de Nespor i Vogel (1986). També amb els grups menors i els grups majors proposats per l'Alfabet Fonètic Internacional.
