És el primer constituent prosòdic per damunt del mot.
Està constituït per un nucli lexical més (opcional) un o més clítics adjacents. Per detectar i delimitar un grup clític necessitem informació morfològica.
Què es considera clític?
Els clítics no poden tenir accent primari de mot i sempre apareixen amb un mot que els acull, és a dir, depenen d'un nucli lèxic (nom, verb ple, adjectiu posposat, adverbi o pronom fort).
Els clítics poden anar davant del nucli (proclítics) o darrere del nucli (enclítics). Les conjuncions, les preposicions i els articles, si són àtons, es consideren proclítics.
Escolteu els següents exemples parant atenció a la prosòdia dels elements marcats:
Ho fa
Fes-ho
De camí
Doneu-me'l
Quines conseqüències prosòdiques se'n deriven de la formació d'un grup clític?
El grup clític només té un accent primari.
No trobarem un límit de domini entonatiu dins del grup clític.
