L'entonació assenyala i distingeix la informació nova de la informació vella, enllaça amb altres unitats tonals, permet deixar entreveure que el parlant espera resposta, manifesta la força il·locutiva, regula el flux d'informació, etc. El fet de diferenciar la informació que és nova de la que no, es pot aconseguir de maneres diferents: abaixant el to, incrementant la velocitat, usant un camp tonal més comprimit, o abaixant el volum. Regulant el flux d'informació s'aconsegueix marcar l'inici i el final de la parla, indicar el torn de paraula o que es requereix un tipus especial de resposta.
Escolteu el següent enunciat:
Bueno, estic a la partida. Cap on vaig? Eh... recte cap avall o... cap a la dreta?
Significat: Bueno, estic a la partida. Cap on vaig? Eh (estic pensant però vull mantenir el meu torn de paraula)... recte cap avall o (ídem abans) cap a la dreta?
Aquí el parlant aconsegueix de mantenir el torn de paraula allargant el mot crossa eh i la conjunció o amb un to mitjà, cosa que també indica que la seva intervenció no ha acabat i que afegirà més informació.
