La funció demarcativa ajuda als oients a interpretar el significat dels enunciats amb més facilitat.

Sense informació prosòdica, no podem decidir si l'enunciat "Vols un o dos caramels?" pregunta a l'oient sobre el seu desig de caramels, o sobre la quantitat de caramels que vol.

Amb independència de la prosòdia, l'enunciat "Creus que tornarà tard o d’hora?" no pot associar-se en cap cas a una pregunta sobre que si l'oient creu que tornarà alguna vegada.

Hi ha constituents de la jerarquia prosòdica que es poden identificar per propietats prosòdiques, com ara, la inserció de pauses, mentre que d’altres, no.

A la frase "He pensat que la olor havia de ser una de les primeres diferències notables", els segments "he pensat" i "que la olor" són grups clítics perquè només tenen un accent primari.

A la frase "He pensat que la olor havia de ser una de les primeres diferències notables", el sintagma fonològic [de les primeres diferències] es pot agrupar amb el sintagma fonològic [notables], segons el parlant.

Per entendre com organitzem prosòdicament el nostre discurs, hem de reconéixer tant una sèrie de factors sistemàtics com el caràcter d'opcionalitat que té el fenomen.

L'enunciat fonològic "Per tota una generació, Silvia Munt serà sempre la Colometa" admet l'aparició d'una o més pauses en funció de factors de la llengua, com ara, l'èmfasi.

L'enunciat fonològic "He pensat que l'olor havia de ser una de les primeres diferències notables" admet diverses agrupacions prosòdiques en funció de factors de la llengua, com ara, la velocitat de parla.